lunes, 28 de abril de 2014

A las tres copas digo esto








A las tres copas digo esto

Los niños que juegan y la gente
del bar son mis amigos. Pasa una mujer
deprisa con su hijo, entra un hombre azul oscuro
con un claro designio: jugaremos a las cartas
o al dominó, somos tres.
     He decidido escribir
poesías concretas. Envejezco, se necesitan
realidades, no humo.
                   Y sin embargo un humo
me nubla la vista, se interpone, suavemente,
entre la Cosa y yo, y todas las aristas
pule: el mundo ya casi no hace mal.

A las tres copas digo esto: fíate,
barca de san Pedro, bajo
cansadamente por las aguas
de otro tiempo. Me llegan hasta las rodillas.




A les tres copes dic això
 
Els nens que juguen i la gent 
del bar em són amics. Passa una dona 
de pressa amb el seu fill, entra un home blau fosc 
amb clar designi: jugarem a cartes 
o al dòmino, som tres. 
                                        He decidit escriure 
poesies concretes. Envelleixo, calen 
realitats, no fum. 
                             I tanmateix, un fum 
ara m’entela, s’interposa, fluix, 
entre la Cosa i jo, que totes les arestes 
afina: ja el món quasi no fa mal. 


A les tres copes dic això: refia’t, 
la barca de sant Pere, baixo 

cansadament per les aigües 
de l’altre temps. M’arriben als genolls.

No hay comentarios:

Publicar un comentario