Poesia catalana

A Joan Vinyoli

Si en el camí perdut entre gatsaules

Trob el repòs en un matí de calç

I consir el passat, en curs de faules

Que m'he compost en inútil trasbals;

I contemple el país, joc de retaules:

El bosquet i el castell, i uns núvols alts

Que em fan present l'hivern, sense paraules,

I el fullam cruix, m'ullprenc dels propis mals.

De quin secà sóc hereu? I en la ment

Debat amb mi la sort que em fa clement

I em crec l'epíleg d'una història feta.

I al desboscat, pel brossall, indolent,

Em són conhort l'ocell que fuig, fuent,

O els ulls d'un carboner en balma secreta.